ELS ESPANYOLS SITUEN L’INICI DE LA VELLESA ALS 74 ANYS, I UN DE CADA TRES ES MOSTRA MOLT PREOCUPAT PEL SEU FUTUR DURANT AQUEST PERÍODE

  •  Les situacions que més preocupen són tenir problemes de mobilitat (68%), patir una malaltia crònica (67%) i no disposar de diners per a viure (59%)
  • Gairebé un 40% de la gent gran te alguna dificultat per a arribar a fi de mes amb els ingressos de la llar i un 43% tindria dificultats per a afrontar les despeses imprevistes
  •  L’accessibilitat del propi habitatge és prioritària, però el 51% dels habitatges estan poc o gens adaptats.

Estem preparats per a afrontar la vellesa? Quins són els assumptes que ens preocupen del nostre futur? Quan ens considerem persones ‘grans’? D’acord amb l’estudi “Preocupacions davant la pròxima vellesa” realitzat per la Fundació Mutua de Propietarios, els espanyols situem l’inici d’aquest període als 74 anys, una edat que varia en funció de la perspectiva de vida: per als menors de 25 anys, aquest període comença als 69 anys mentre que per a les persones de 65 a 74 anys, als 78 anys.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) calcula que el percentatge de la població major de 70 anys a Espanya, que a l’any 2020 se situava al 14,4% del total de la població, aconseguiria un màxim històric del 25,3% cap al 2055.

“La vellesa és l’última etapa de la vida i és un fet que les persones som cada cop més longeves. Per tant, tenim el repte de preparar-nos i adaptar el nostre entorn per a afrontar aquesta etapa i les seves noves   necessitats amb la millor qualitat de vida possible”, explica Laura López Demarbre, vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios, que el seu informe ha analitzat les preocupacions i percepcions sobre la vellesa des de dues visions complementàries: d’una banda, la dels qui conviuen amb familiars de més de 75 anys i, per l’altre, la dels qui projecten la seva futura vellesa.

Però realment pensem en el moment de passar la barrera dels 75 anys? El 36% dels espanyols afirma que mai ho fa, encara que aquest percentatge s’eleva fins al 46% en el cas de les persones sense parents grans. Per altra banda, un 12% admet que pensa en aquest moment “sovint” i un 52% assegura que “alguna vegada”.

Una vegada conscienciats sobre el nostre futur, l’informe de la Fundació Mutua de Propietarios destaca que 1 de cada 3 espanyols està molt o bastant preocupat per la seva vellesa, encara que la majoria (43%) es mostra poc o gens preocupat i un 11% ni tan sols pensa en això. És destacable

que els més joves (18 a 24 anys) i els més grans (65 a 74 anys) són els que mostren un grau de preocupació menor. En aquest aspecte, tenir a la família a persones més grans de 75 anys provoca una major preocupació per les conseqüències d’arribar a la vellesa i és que, “conèixer la realitat de la nostra gent gran de prop és un element sensibilitzador cap a les situacions que ells viuen”, assenyala López Demarbre.

 

Mobilitat, malaltia i economia, el que més preocupa

Si bé la majoria dels espanyols considera indiscutible la importància de cuidar-se per a arribar a la vellesa amb una millor qualitat de vida, també reconeixen que la deterioració acaba sent inevitable. En aquest marc, l’informe de la Fundació Mutua de Propietarios revela que les situacions que més preocupen són tenir

problemes de mobilitat (68%), patir una malaltia crònica (67%) i no disposar de diners per a viure (59%).

En relació als que es mostren preocupats per la seva mobilitat en un futur, el 53% esmenta la necessitat   de   comptar   amb   una   casa   accessible,   ja   que,   d’acord   amb   l’informe   de la Fundació Mutua de Propietarios, un 51% dels habitatges està poc o gens adaptat. Portes automàtiques (53%), sòls antilliscants (43%) i rampes (38%) són els elements no disponibles que podrien ser més necessaris per a millorar la mobilitat. Per contra, l’ascensor (58%) o el plat de dutxa (57%) són els elements que la majoria, o bé ja en tenen, o bé consideren que no és necessari.

En aquest apartat de l’accessibilitat a l’habitatge, l’estudi percep una clara conscienciació a l’hora d’adaptar l’habitatge conforme més edat tens per a anticipar-se a les no tan futures necessitats. Com exemple, entre les persones de 64 a 75 anys un 65% tenen disponible el plat de dutxa; mentre que aquest indicador baixa al 41% entre el grup de 18 a 24 anys. El mateix passa amb l’ascensor: el 49% del grup entre 65 i 74 anys assegura tenir-lo disponible, front del 40% del grup d’entre 25 i 34 anys.

 

Arribar a fi de mes, la gran dificultat

L’estudi “Preocupacions davant la pròxima vellesa” alerta que gairebé un 40% dels més grans de 75 anys tenen alguna dificultat per a arribar a fi de mes amb els ingressos de la llar, encara que sigui ocasionalment; un 43% té dificultats per a afrontar despeses imprevistes i un 42% no pot marxar de vacances una setmana.

D’altra banda, i malgrat que pugui semblar el contrari, l’estudi de la Fundació Mutua de Propietarios apunta que el fet de viure amb els fills no suposa una millor economia per a les persones grans, un comportament que podria atribuir-se al fet que el motiu per a tornar a viure amb els seus pares són les dificultats econòmiques per a tenir la seva pròpia llar i, per aquest motiu, “l’economia d’aquests fills no suma, sinó que és l’economia de les persones grans que es reparteix entre tots membres de la llar”, explica López Demarbre.

 

El Govern, responsable de la qualitat de vida dels majors

Finalment, l’informe “Preocupacions davant una pròxima vellesa” analitza qui deu responsabilitzés de la qualitat de vida dels nostres majors i, en aquest punt, els espanyols assenyalen al Govern com a responsable en un 42%, una ajuda que d’altra banda es reconeix pagada durant la vida laboral.

No obstant això, malgrat l’elevada responsabilitat assignada a l’Estat, els espanyols no s’obliden tampoc de les responsabilitats individuals dels propis majors (27 punts de 100) i les de les seves famílies (23 punts de 100).

“És destacable que les persones majors no són percebudes com una càrrega ni per al sistema ni per a l’entorn social o familiar, sinó més aviat el contrari. De fet, es reconeix positivament el paper que les persones majors realitzen en el si de les seves famílies, tant en el terreny del suport familiar com del suport econòmic”, conclou la vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios.

 

EN QUINA PROPORCIÓ LES INSTITUCIONS HAURIEN DE GARANTIR LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES GRANS?

“És destacable que les persones grans no són percebudes com una càrrega ni per al sistema ni per a l’entorn social o familiar, sinó més aviat al contrari. De fet, es reconeix positivament el paper que les persones grans realitzen en el si de les seves famílies, tant en el terreny del suport familiar com del suport econòmic”, conclou la vicepresidenta executiva de la Fundació Mutua de Propietarios.

Notícies

15/03/22
Desde 2018, el programa de la Fundación Mutua de Propietarios ha entregado más de 745.000 euros de los que se han beneficiado 848 viviendas y…
16/02/22
Des de 2018, prop de 850 habitatges i més de 2.120 veïns s’han beneficiat de les ajudes del programa “Sense Barreres” En 2021, Olesa de…
08/06/21
La Fundació Mutua de Propietarios ha presentat avui la primera rampa digital pilot instal·lada a Barcelona   El 59% dels immobles d’habitatges té graons abans…