Presentació de l’Estudi de Mobilitat reduïda i Accessibilitat

1,8 milions de persones amb mobilitat reduïda depenen de l’ajuda de tercers per sortir casa seva i 100.000 no surten mai

  • A Espanya, 2,5 milions de persones tenen problemes de mobilitat, essent les escales i l’accés al portal els espais de les comunitats veïnals on pitjor es desenvolupen
  • L’ajuda d’amics i familiars (73%) és el principal recurs utilitzat per aquestes persones per a poder sortir de casa seva
  • Existeix una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim: un 60% de les persones amb mobilitat reduïda es senten malament amb elles mateixes


Madrid, 11 de juny de 2019.- Més d’1,8 milions de persones amb mobilitat reduïda (74%) precisen d’ajuda per sortir de casa seva i prop de 100.000 persones (un 4%) que no disposen d’aquesta ajuda no ho fan mai. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi “Mobilitat reduïda i accessibilitat en l’edifici” elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios en col·laboració amb la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) amb l’objectiu de conèixer la situació en la que viuen els 2,5 milions de persones que tenen mobilitat reduïda a Espanya.

D’acord amb l’informe, un 43% d’aquest grup social passa molts dies sense sortir de casa, sent un dels principals motius la falta d’accessibilitat de l’immoble en el que resideixen. De fet, el 33% considera que si el seu edifici estigués més adaptat a les seves necessitats sortiria amb més freqüència de casa, un percentatge que es duplica en el cas del 18% de les persones amb mobilitat reduïda que resideixen en edificis sense ascensor.

“En ocasions, la llar es converteix en una presó per les persones amb mobilitat reduïda donada la dificultat per poder entrar o sortir, trobant-nos amb persones que es troben presoneres a la seva llar per la falta d’accessibilitat al seu edifici”, afirma la directora de la Fundació Mutua de Propietarios, Laura López Demarbre.

Per la seva banda, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, fa èmfasi en que “és imprescindible que les persones amb discapacitat siguem autònomes perquè puguem participar en igualtat de condicions i exercir el nostre dret a l’educació, a l’ocupació o l’oci”.

L’estudi desvetlla que un 60% dels enquestats tenen problemes de mobilitat sense ser usuàries de cadira de rodes, bé perquè utilitzen algun tipus de sistema de suport (crosses, bastó, caminador…) o simplement perquè deambulen de forma inestable; i que el 38 % utilitza cadira de rodes manual o elèctrica. “La importància d’aquesta dada rau en que si la persona propietària és usuària d’una cadira de rodes, la necessitat es detecta d’una forma més clara. Tanmateix, ens trobem amb persones més grans o persones amb discapacitat orgànica que no poden baixar les escales, davant la negativa de les comunitats de veïns/es que no detecten la necessitat immediata”, explica Queiruga.

La normativa vigent atribueix a les comunitats de propietaris la responsabilitat de garantir l’accessibilitat en l’edifici. En aquest punt, l’estudi detecta que les comunitats amb major nombre de veïns són les que, en menor mesura, han realitzat accions a favor de l’accessibilitat, “posant de manifest la complexitat que representa sol·licitar ajudes en edificis amb un número elevat de veïns, on influeix la negociació i la corresponsabilitat d’un número important de persones que no sempre estan sensibilitzades amb els problemes de mobilitat reduïda”, afirma López Demarbre.

Fons Estatal d’Accessibilitat.

Per aquest motiu, la Fundació Mutua de Propietarios i COCEMFE reclamen la creació d’un Fons Estatal per l’Accessibilitat Universal, fent èmfasi en que “és imprescindible que s’estableixi ajudes específiques per totes les comunitats veïnals que han d’afrontar obres d’accessibilitat per garantir el dret a una vida independent”.

I és que, d’acord amb un estudi anterior de la Fundació Mutua de Propietarios, només un 0,6% dels 9,8 milions dels edificis d’habitatges2 a Espanya compleixen els criteris d’accessibilitat universal per persones amb mobilitat reduïda o discapacitat, tot i que al 2017 va finalitzar el termini perquè les comunitats de propietaris complissin amb els requisits d’accessibilitat universal inclosos a la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat.

Segons l’informe “Mobilitat reduïda i accessibilitat en l’edifici”, les limitacions de mobilitat deriven, principalment, en una dificultat per desplaçar-se dins i fora de casa, i per aquest motiu, les carències en matèria d’accessibilitat dels immobles han propiciat que un 22% de les persones amb mobilitat reduïda hagin tingut que canviar alguna vegada de domicili per aquest motiu.

Escales i portal són els espais dels edificis que produeixen limitacions més grans a las persones amb mobilitat reduïda. En concret, provoquen que el 78% d’aquestes persones no es puguin moure de manera lliure, seguides de l’accés al carrer o al portal (39%),o al mateix portal (39%) que també representa una barrera dins de l’edifici. A més, les principals millores que es farien en l’edifici són la instal·lació d’un ascensor, pels qui no el tenen, i les portes automàtiques.

Per tractar de solucionar aquesta situació, els principals recursos utilitzats per les persones amb mobilitat reduïda són l’ajuda de familiars i amics (73%). Així mateix, un 22% compta amb personal professional de suport i un 22% rep ajudes econòmiques, sent destacable que un 7% assegura que no disposa de suport.

Així mateix, les noves tecnologies també estan jugant un paper positiu en la realització de les tasques habituals: un 50% assegura que les utilitza per les seves gestions i un 19% per realitzar compres per internet. No obstant, es percep en l’estudi una bretxa digital que afecta als més grans de 60 anys i als que viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.

Sentir-se malament amb un mateix.

L’estudi “Mobilitat reduïda i accessibilitat en l’edifici” estableix una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim. En concret, l’estudi afirma que un 60% de les persones amb mobilitat reduïda es senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones més grans de 70 anys les que, a més, són les que en major mesura afirmen quedar-se molts dies sense sortir de casa.

En terminis d’ajudes econòmiques a l’accessibilitat, només un 12% dels edificis que compten amb persones amb mobilitat reduïda manifesten haver rebut alguna ajuda per millorar la seva accessibilitat. Tanmateix, un 28% dels consultats assegura haver demanat a la comunitat de propietaris alguna adaptació, de les quals, s’han atès poc més de la meitat. A més, l’estudi senyala també que, malgrat puguin ser les que més ho necessiten, les persones més grans són les que en menor mesura sol·liciten aquestes adaptacions als seus edificis.

Notícies

26/06/19
Està integrat per dotze experts en diferents disciplines vinculades a l’habitatge
11/12/18
Esdeveniment de Presentació Institucional de la Fundació a Barcelona
11/12/18
Els habitatges europeus també suspenen en accessibilitat universal