{"id":12560,"date":"2026-05-05T11:36:34","date_gmt":"2026-05-05T09:36:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fundacionmdp.org\/?p=12560"},"modified":"2026-05-05T11:50:04","modified_gmt":"2026-05-05T09:50:04","slug":"nomes-el-3-dels-edificis-a-catalunya-son-totalment-accessibles-per-a-les-persones-amb-mobilitat-reduida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fundacionmdp.org\/ca\/nomes-el-3-dels-edificis-a-catalunya-son-totalment-accessibles-per-a-les-persones-amb-mobilitat-reduida\/","title":{"rendered":"NOM\u00c9S EL 3% DELS EDIFICIS A CATALUNYA SON TOTALMENT ACCESSIBLES PER A LES PERSONES AMB MOBILITAT REDU\u00cfDA"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Tot i que sortir de casa sembli un acte quotidi\u00e0, per a les m\u00e9s de 340 mil persones amb mobilitat redu\u00efda que viuen a Catalunya resulta tot un desafiament, condicionat per graons, portes impossibles o ascensors poc adaptats o inexistents. \u00danicament el 3% dels prop d\u20191,1 milions d\u2019edificis residencials a Catalunya \u2014uns 35.000\u2014 ofereixen un recorregut completament accessible des del carrer fins a la porta de l\u2019habitatge per a una persona en cadira de rodes \u2014un percentatge que es mant\u00e9 en el 3% a Barcelona i Lleida, s\u2019eleva fins al 4% a Girona i cau a l\u20191% a Tarragona\u2014, mentre que el 97% presenta, almenys, una barrera, amb valors que arriben al 99% a Tarragona i se situen en el 97% a Barcelona i Lleida i en el 96% a Girona.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed ho revela la primera edici\u00f3 del Bar\u00f2metre de l’Accessibilitat de la Fundaci\u00f3 Mutua de Propietarios, un informe de car\u00e0cter anual que, partint d’estudis hist\u00f2rics i actuals realitzats per l’entitat, neix amb la vocaci\u00f3 de convertir-se en un bar\u00f2metre de refer\u00e8ncia per a mesurar l’evoluci\u00f3 de l’accessibilitat en els edificis d’habitatges i el seu impacte en la qualitat de vida de les persones amb mobilitat redu\u00efda.<\/p>\n\n\n\n

\u201cUna vida lliure i independent comen\u00e7a en el m\u00e9s quotidi\u00e0: poder entrar i sortir de casa sense ajuda. Quan l’entorn no est\u00e0 preparat, aquesta autonomia es dilueix i acaba per convertir a milions de persones en presoneres de la seva pr\u00f2pia llar\u201d, assenyala Cristina Pall\u00e0s, directora de la Fundaci\u00f3 Mutua de Propietarios.<\/p>\n\n\n\n

Presentat amb motiu del Dia Europeu de la Vida Independent, que reivindica el dret de les persones amb discapacitat a viure de manera aut\u00f2noma per a participar plenament en la societat, el primer Bar\u00f2metre de l’Accessibilitat analitza el recorregut des del carrer a l’habitatge per a mostrar que les barreres arquitect\u00f2niques s’inicien fins i tot abans d’entrar. Dos de cada tres edificis (70%) no s\u00f3n accessibles des del carrer al portal i, en el 48% dels casos, el motiu \u00e9s un simple gra\u00f3. Aquesta manca d\u2019accessibilitat \u00e9s m\u00e9s elevada a Tarragona (73%) i a Barcelona (71%), seguida de Lleida (67%) i Girona (66%), que registra el percentatge m\u00e9s baix. A m\u00e9s, en les ocasions en qu\u00e8 existeix una rampa, \u00e9s freq\u00fcent que no compleixi la seva funci\u00f3, ja que un 40% no disposa de barana.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada situats al portal d’acc\u00e9s a l’edifici, el 61% de les finques no s\u00f3n accessibles. La situaci\u00f3 \u00e9s especialment acusada a Tarragona, on el percentatge s\u2019eleva fins al 66%, seguida de Barcelona i Lleida (62%), mentre que Girona registra un nivell inferior (54%) i, per tant, una major accessibilitat relativa.<\/strong> Encara que les portes d’entrada s\u00f3n generalment amples (89%), en gaireb\u00e9 la meitat dels casos (47%) no s\u2019aguanten soles o es tanquen lentament, i un ter\u00e7 presenta dificultats d’obertura pel seu pes (30%). A m\u00e9s, nom\u00e9s un 42% dels porters autom\u00e0tics estan a l’altura d’una persona en cadira de rodes i, una vegada dins, rutines com recollir el correu es converteixen tamb\u00e9 en un problema, ja que tres de cada cinc b\u00fasties s\u00f3n inaccessibles.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la carrera d’obstacles per a arribar a l’habitatge continua. Si l’edifici disposa d’ascensor \u2014inexistent en el 23% de les finques catalanes\u2014, accedir no est\u00e0 garantit: el 43% compta amb un desnivell que no se salva adequadament. L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019ascensor \u00e9s m\u00e9s elevada a Girona (32%), seguida de Barcelona i Tarragona (24%) i, a for\u00e7a dist\u00e0ncia, de Lleida (13%). I, en el seu interior, les dificultats continuen: portes pesades o dif\u00edcils d’obrir (87%), botons massa alts (85%), temps de tancament insuficient (83%) o manca d’espai (78%) s\u00f3n nom\u00e9s algunes de les conting\u00e8ncies que cal superar. Per aix\u00f2, l’informe assenyala que el 64% dels ascensors no compleix els criteris d’accessibilitat f\u00edsica per al seu \u00fas en cadira de rodes. I finalment, en el cas d’optar per les escales, tampoc es posicionen com una alternativa viable per a les persones amb mobilitat redu\u00efda, ja que tres de cada cinc no disposen de baranes a banda i banda.<\/p>\n\n\n\n

Una bretxa en la percepci\u00f3<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Som conscients de la falta d’accessibilitat del nostre edifici? El primer Bar\u00f2metre de l’Accessibilitat de la Fundaci\u00f3 Mutua de Propietarios identifica una bretxa en la percepci\u00f3 de l’accessibilitat de l’edifici. Els catalans que no tenen problemes de mobilitat la puntuen amb un 6,9, per\u00f2 si es qualifica des de la perspectiva dels qui s\u00ed que en tenen, la valoraci\u00f3 descendeix fins al 5,3. Aquesta percepci\u00f3 tamb\u00e9 varia segons el territori: entre les persones sense dificultats de mobilitat, la millor puntuaci\u00f3 es registra a Lleida (7,3), seguida de Tarragona (6,9), Barcelona (6,8) i Girona (6,5), que presenta la valoraci\u00f3 m\u00e9s baixa; mentre que entre les persones amb dificultats de mobilitat, Lleida torna a situar-se al capdavant (6,2), seguida de Tarragona (5,3), Girona (5,1) i Barcelona (5), que registra la puntuaci\u00f3 m\u00e9s baixa.<\/p>\n\n\n\n

A la falta de conscienciaci\u00f3 per a millorar les condicions d’accessibilitat d’un edifici, l’informe detecta l’escassetat de recursos de les comunitats de propietaris. El 83% dels edificis a Catalunya no han realitzat millores en els dos \u00faltims anys \u2014una proporci\u00f3 que es mant\u00e9 pr\u00e0cticament homog\u00e8nia al territori, amb un 83% a Barcelona i Lleida, i un 82% a Girona i Tarragona\u2014, i el 63% no preveu fer-ho en el curt termini. Aquesta manca de previsi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s elevada a Barcelona (68%), seguida de Tarragona (61%), Girona (60%) i Lleida (58%), que registra el percentatge m\u00e9s baix. El cost econ\u00f2mic i la falta d’iniciativa ve\u00efnal figuren com els principals frens, ja que adaptar l’edifici per a viure en cadira de rodes es percep com a inviable: el 84% ho considera econ\u00f2micament dif\u00edcil.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn un context d’envelliment poblacional, amb major esperan\u00e7a de vida, garantir entorns accessibles no hauria d’entendre’s com una despesa, sin\u00f3 com una inversi\u00f3 imprescindible per a garantir la qualitat de vida en el nostre futur m\u00e9s pr\u00f2xim.\u201d, conclou Cristina Pall\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n

\n