Crear comunitats de veïns veritablement inclusives suposa dissenyar entorns on cada resident o visitant pugui moure’s amb dignitat, autonomia i comoditat. En adaptar edificis d’habitatges a persones amb mobilitat reduïda, no sols eliminem barreres arquitectòniques: construïm entorns que milloren la convivència, la seguretat i la participació diària.
Accessos i entrades
L’entrada del portal és el punt de contacte inicial amb l’edifici, i ha de reflectir calidesa, obertura i inclusió. Les rampes d’accés han de tenir un pendent màxim del 8% i un ample mínim de 1,20 m per a permetre el pas de cadires de rodes, carrets o persones amb bastó. Sempre que sigui possible, s’aconsella incloure descansos intermedis per a evitar la fatiga en pujar rampes llargues.
Les portes automàtiques són una solució ideal per a comunitats compromeses amb l’accessibilitat. Si no és viable la seva instal·lació, les portes manuals han d’obrir cap a fora, mesurar almenys 85 cm d’ample i comptar amb tiradors ergonòmics situats entre 80 cm i 120 cm d’altura. A més, la força necessària per a obrir-les no ha de superar els 2,5 kg.
El paviment ha de ser antilliscant, anivellat i sense desnivells superiors a 2 cm; en cas contrari, s’ha d’instal·lar una petita rampa de connexió. També recomanem que qualsevol reixeta o reixeta de drenatge tingui obertures inferiors a 1,3 cm per a evitar que s’embussessin les rodes de les cadires.
Connexió amb garatges, trasters i àrees comunes
Les zones que solen passar inadvertides, com ho són l’accés al garatge, trasters o zones de bicicletes, són fonamentals per a una mobilitat plena. La seva adequació implica molt més que un passadís buidat: requereix una circulació fluida i accessible.
Ha de garantir-se un ample mínim de 1,20 m, idealment 1,50 m, en aquests transitats espais. Les portes de trasters o accés al garatge han de seguir criteris similars als del portal: obertura còmoda, tiradors accessibles i mínima resistència a l’embranzida o tracció.
Quan sigui viable, instal·lar il·luminació automàtica mitjançant detectors de presència millora notablement l’experiència en aquestes zones: elimina la necessitat de buscar interruptors i aporta major seguretat, especialment durant la nit. A més, senyalitzar els espais amb contrast cromàtic, per a les persones amb visió reduïda, contribueix a orientar-se de manera autònoma i segura.
Circulació vertical
En comunitats de propietaris, l’ascensor és una peça clau de l’accessibilitat. La cabina ha de permetre la rotació completa d’una cadira de rodes, la qual cosa equival a dimensions mínimes de 1,40 m x 1,10 m, i comptar amb portes d’almenys 80 cm d’ample. Els comandaments que se solen situar a altures entre 90 cm i 120 cm han d’incloure números en relleu i Braille, i disposar d’avisos sonors per a indicar cada planta.
Si l’edifici no compta amb ascensor, una plataforma salvaescaleras pot ser una alternativa eficaç. Aquest sistema ha d’incorporar cinturons de seguretat, sensors d’obstacles i un dispositiu d’emergència. Així mateix, és fonamental que funcioni fins i tot en cas de tall elèctric, mitjançant bateries de suport.
Encara que no sigui l’opció principal per a usuaris en cadira de rodes, les escales han de dissenyar-se pensant en persones amb altres dificultats de mobilitat o equilibri. És imprescindible incloure passamans a doble altura (sobre els 70 cm i els 90 cm), superfícies antilliscants, i graons amb petjada mínima de 28 cm i contrapetja màxima de 18 cm. A més, els passamans han de prolongar-se almenys 30 cm més enllà del primer i últim graó.
Adaptació de bústies i elements comunitaris
En els vestíbuls dels edificis, les bústies, porters elèctrics, polsadors de timbres i sistemes de notificació han de situar-se estratègicament per a ser utilitzables per persones en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda.
Les bústies han d’estar disposades en una franja entre 80 cm i 120 cm d’altura. Els porters elèctrics o polsadors han de tenir formes accessibles i activar-se amb la mínima pressió. Per a facilitar el seu ús, se suggereix que els textos siguin de lectura senzilla i s’incloguin detalls en relleu o Braille, quan sigui possible.
A més, si la comunitat disposa d’ascensor o accés mitjançant clau electrònica o comandament remot, és molt útil oferir una alternativa accessible (com a lectors de proximitat a baixa altura o apps mòbils adaptades) per als qui tinguin dificultats físiques, visuals o cognitives.
Tecnologia i sistemes intel·ligents
La domòtica i els sistemes intel·ligents estan transformant la forma en què les persones amb mobilitat reduïda interactuen amb els edificis. Els sistemes de control per veu permeten operar llums, climatització, portes i ascensors sense necessitat de contacte físic. Aquestes tecnologies són valuoses per a persones amb limitacions en la mobilitat de braços i mans, oferint un nivell d’independència que abans semblava inassolible.
Les aplicacions mòbils específiques per a edificis poden proporcionar navegació interior pas a pas, similar a un GPS, però adaptada per a rutes accessibles. Aquestes apps poden indicar la ubicació d’ascensors, banys accessibles, places d’aparcament reservades i rutes alternatives en cas que algun element estigui fora de servei.
Els sensors intel·ligents estan transformant l’experiència de l’usuari en anticipar necessitats i ajustar automàticament l’entorn. Amb portes que s’obren en detectar l’acostament d’una cadira de rodes, ascensors que es posicionen automàticament en la planta baixa durant hores pico o sistemes d’il·luminació que s’adapten a les necessitats específiques de persones amb baixa visió.
Per a implementar aquestes adaptacions per a mobilitat reduïda, necessites una estratègia completa que consideri les necessitats específiques de cada usuari. I és que, quan combinem disseny acurat amb tecnologia avançada, es creen espais que veritablement celebren la diversitat humana i permeten que cada persona participi plenament en la vida comunitària.
Estratègia integral i participació veïnal
Adaptar un edifici d’habitatges no sols implica realitzar obres: és necessari comptar amb una estratègia global que inclogui planificació, finançament, i la implicació comunitària i el seguiment.
- Planificació personalitzada: cada edifici és únic. És necessari avaluar les necessitats concretes de les persones que viuen en ell per a prioritzar les solucions.
- Suport econòmic i tècnic: el Programa “Sense Barreres” de Fundació Mutua de Propietarios ofereix ajuts específiques per a reformes d’accessibilitat en comunitats de propietaris.
- Sensibilització veïnal: organitzar sessions informatives o distribuir materials divulgatius sobre la importància de l’accessibilitat, fomenta la comprensió i el compromís.
- Seguiment i manteniment: una vegada implementades les millores, es requereix supervisió periòdica per a assegurar que els dispositius (rampes, botoneres, il·luminació, ascensors) es mantinguin operatius i útils.
En combinar disseny acurat, tecnologia avançada, recursos econòmics i participació veïnal, s’aconsegueix crear edificis on viure en comunitat és una experiència més digna, compassiva i autònoma.
En Fundació Mutua de Propietarios treballem cada dia per a oferir la millor accessibilitat possible a persones amb discapacitats amb afectació a la mobilitat o persones d’edat avançada. Les nostres iniciatives estan centrades en millorar la qualitat de vida de les persones, millorant l’accessibilitat en els edificis d’habitatges, sent la innovació social i tecnològica un pilar, amb l’objectiu d’eliminar barreres arquitectòniques i crear ambients que promoguin la diversitat i la inclusió social.
