L’article de la Directora
Cada el nostre món s’assembla més a una ciutat en creixement, explica la OMS en la seva guia de Ciutats Amigues de la Gent Gran. La guia destaca que des del 2007 més de la meitat de la població mundial ja viu en ciutats, i més d’un 9% de la població urbana en mega-ciutats de més de 10 milions d’habitants.
Avui en dia, viure en una ciutat és un fet estimulat en molts sentits; el moviment, la gent entrant i sortint de les seves llars, la feina, el major accés a serveis, oportunitats y activitats que han fet que moltes persones a l’últim segle es vagin aproximant a aquests nuclis urbans. Aquesta situació de concentració de persones, inicialment ens porta a pensar que estem més comunicats i menys sols, però la realitat mostra que sovint ni tan sols som coneixedors dels veïns més enllà del nostre replà.
A l’estudi sobre l’accessibilitat als habitatges espanyols realitzat per la nostra Fundació Mutua de Propietarios es va detectar que un 18% de les persones que resideixen en comunitats i que van ser enquestades no va saber respondre si hi havia veïns amb mobilitat reduïda al seu edifici i els que si van respondre no van precisar quantes.
L’augment de la mobilitat reduïda fruit de l’envelliment de la nostra societat, unit a l’aïllament personal o familiar que comporta residir en una ciutat, està alertant els serveis socials d’alguns ajuntaments que estan cercant fomentar el contacte de “barri” amb les persones grans que viuen soles, per detectar o preveure problemes o situacions anòmales. El projecte “Radars” de l’Ajuntament de Barcelona ha creat una xarxa de vigilància d’aquestes persones en comerços, bars i veïns voluntaris, que informen en cas de detectar d’alguna situació estranya o anòmala, o bé, ajudant a les persones grans que es comuniquin i interactuïn amb el entorn de la forma més natural possible.
L’intercanvi de petites paraules, el mostrar interès per aquestes persones grans que resideixen soles, són sense cap dubte, petits gestos que poden ajudar a donar grans passes per combatre la solitud i detectar situacions greus com caigudes o dificultats en les seves vides.
