Estudi comparatiu d’accessibilitat universal dels habitatges europeus

L’accessibilitat universal assignatura pendent per Europa

  • Només un 0,6% dels edificis d’habitatges espanyols són universalment accessibles, davant d’un 1,5% dels alemanys i un 2,5% dels suecs
  • La Legislació espanyola és més estricta que la sueca o l’alemanya, encara que els nivells d’incompliment són més elevats a Espanya
  • Espanya és el país amb major nombre d’ascensors: un 78% dels edificis en té, davant d’un 45% a Suècia i un 18% a Alemanya

L’accessibilitat universal als edificis d’habitatges segueix sent una assignatura pendent i no només en el cas d’Espanya, on l’índex es situa al 0,6%, sinó també a Alemanya amb un 1,5%, i Suècia un 2,5%. L’estudi “L’accessibilitat a España i Europa” elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios en col·laboració amb la Càtedra UNESCO de l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona indica que estem davant d’una situació greu, especialment en els casos d’habitatges que compten amb veïns amb mobilitat reduïda o discapacitat.

La investigació, realitzada entre més de 1.500 habitatges, desvetlla que s’han evidenciat importants carències que impedeixen aconseguir una societat més igualitària i justa en relació a l’accés físic de l’habitatge.

L’informe següent ha analitzat tres tipus de polítiques d’habitatges: el Sud d’Europa (Espanya), on predomina l’habitatge en propietat i la organització dels edificis en propietat horitzontal; Centre Europa (Alemanya) amb una similitud en l’estructura de l’habitatge en pisos, on prima el lloguer davant la propietat; i el model dels països del Nord d’Europa, on destaquen les cooperatives com a modalitat de tinença dels edificis

Mentre que a Espanya tots els edificis residencials existents han de complir, des de finals de 2017 amb les condicions bàsiques d’accessibilitat previstes en el Codi Tècnic de l’Edificació, a Suècia, pel contrari, la normativa en accessibilitat no és aplicable a tots els edificis anteriors al 1985 (que representen casi un 70% del total del parc d’habitatges). En el cas d’Alemanya, la Llei de Propietat Horitzontal no recull cap disposició sobre problemes d’accessibilitat, encara que la jurisprudència ha permès als propietaris exigir la realització d’obres d’accessibilitat tot i que no obliga a la comunitat de propietaris de sufragar el seu cost.

Espanya és el país on existeix una major percepció de necessitat d’obres (44%), sent Alemanya la menor (25%), corroborant-se pels tres que els percentatges són majors en les comunitats de propietaris on resideixen persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. En aquest aspecte, l’informe indica que els edificis gestionats per professionals disposen d’una millor accessibilitat i han fet més obres d’adaptació.

En definitiva l’estudi conclou que encara queda molt camí per recórrer tot i destaca que, inclús en sistemes amb un Estat Social més consolidat, estem lluny d’aconseguir una autèntica accessibilitat universal