Platja o muntanya? Ciutat o camp? Nacional o internacional? Per a la majoria, triar una destinació de vacances és una qüestió de preferències. Ara bé, per als més de 3401 mil persones amb mobilitat reduïda a Catalunya, decidir on descansar no depèn només dels seus gustos, sinó també d’un factor que condiciona tota la planificació: l’accessibilitat.
D’acord amb l’informe ‘Viatjar amb mobilitat reduïda’ de la Fundació Mutua de Propietarios, el 86% dels catalans valora com a ‘insuficient’ l’oferta de turisme accessible. Aquesta percepció és especialment elevada a Barcelona, on arriba al 88%, mentre que Girona (86%) i Lleida (85%) se situen molt a prop de la mitjana catalana. Tarragona és l’única demarcació que registra un percentatge sensiblement inferior, amb un 79%. Graons, ascensors massa estrets o portes pesades són algunes de les barreres més habituals als establiments turístics. De fet, el 82% dels catalans assegura detectar-les de manera recurrent a les destinacions turístiques, un percentatge que s’eleva fins al 85% a Barcelona, se situa en el 83% a Lleida i en el 82% a Tarragona, mentre que Girona registra el valor més baix, amb un 75%.
“Viatjar és sinònim de gaudir, però si la falta d’accessibilitat dels establiments turístics ens impedeix moure’ns amb llibertat, les vacances poden convertir-se en un exercici constant de planificació i incertesa i, per tant, esdevenir una font de frustració més que no pas de benestar”, assenyala Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mutua de Propietarios.
L’informe, inclòs en el primer Baròmetre de l’Accessibilitat de la Fundació Mutua de Propietarios, conclou que els catalans concedeixen a l’accessibilitat durant els seus viatges una puntuació mitjana de 5,4 sobre 10. Tot i això, les valoracions varien lleugerament entre demarcacions: Lleida és la que obté la puntuació més alta (5,6), seguida de Barcelona (5,4), mentre que Girona i Tarragona comparteixen una valoració de 5,2. En qualsevol cas, es tracta d’un aprovat just que a penes dissimula el malestar generalitzat: un 25% dels catalans puntua l’accessibilitat amb un 5 o menys.
En aquest aspecte, és destacable que el 65% de les persones amb mobilitat reduïda considera que la societat és poc o gens conscient de les dificultats relacionades amb les barreres arquitectòniques que han d’afrontar durant les seves vacances. En un exercici d’autoavaluació crític, aquesta percepció augmenta fins al 78% entre els catalans. Girona és la demarcació més crítica, amb un 84%, mentre que Lleida és l’única que se situa per sota de la mitjana catalana, amb un 73%. Barcelona (79%) i Tarragona (78%) es mantenen molt a prop de la mitjana.
Malgrat aquesta qualificació, el 71% dels catalans assegura que continuaria viatjant i no renunciaria a fer-ho si tingués dificultats de mobilitat. Les diferències territorials són mínimes: el percentatge se situa en el 73% a Barcelona, el 71% a Tarragona, el 70% a Girona i el 69% a Lleida.
Hotels vs turisme rural i albergs.
D’acord amb l’informe de la Fundació Mutua de Propietarios, els hotels i els hostals són els allotjaments turístics més accessibles pels catalans, amb una puntuació mitjana de 3,6 sobre 4. Aquesta percepció es manté a totes les demarcacions, amb puntuacions de 3,7 a Lleida, 3,6 a Barcelona i Tarragona i 3,5 a Girona. A la cua del rànquing se situen el turisme rural, albergs i els càmpings i bungalows. A Barcelona i Lleida, tots aquests tipus d’allotjament obtenen la puntuació més baixa (2 sobre 4), mentre que a Girona i Tarragona la pitjor valoració correspon al turisme rural i els albergs, amb un 2,1 i un 1,9, respectivament.
La tendència es repeteix quan s’analitzen les destinacions. Les zones urbanes són percebudes com les més accessibles, amb una puntuació mitjana de 4,1 sobre 5. Aquesta percepció també es manté a totes les demarcacions, amb puntuacions de 4,3 a Barcelona, 4,1 a Lleida, 4 a Tarragona i 3,9 a Girona. A la cua del rànquing se situen les destinacions de natura, amb una puntuació de 1,9 a Barcelona, 2 a Girona i Lleida i 2,1 a Tarragona.
“L’accessibilitat no només elimina barreres físiques; aporta tranquil·litat, autonomia i qualitat de vida. Com a societat, hem de marcar-nos com a repte que qualsevol persona pugui triar on passar les seves vacances, perquè el descans només és possible quan existeix la certesa de gaudir-lo en llibertat”, conclou la directora de la Fundació Mutua de Propietarios.
