Arribar a la vellesa amb salut, autonomia i capacitat per continuar desenvolupant-se amb independència preocupa els catalans més que la seva situació econòmica. I és que el 62% tem patir una malaltia crònica en arribar a aquesta etapa de la vida i el 61% tenir problemes de mobilitat, dues preocupacions que se situen per davant de no disposar de prou diners (48%), la solitud (45%), no tenir pensió (41%) o viure en un habitatge que no estigui adaptat a les seves necessitats (18%).
Per territoris, la preocupació per patir una malaltia crònica és especialment elevada a Tarragona (67%) i Barcelona (64%), mentre que a Lleida els problemes de mobilitat (64%) se situen com la principal preocupació. La manca de recursos econòmics preocupa especialment a Barcelona (53%), davant del 47% de Tarragona, el 46% de Girona i el 42% de Lleida. Per la seva banda, la possibilitat de viure en un habitatge que no estigui adaptat a les seves necessitats assoleix el percentatge més elevat a Tarragona (25%), seguida de Barcelona (20%), Lleida (15%) i Girona (11%).
Així ho revela el I Baròmetre de l’Accessibilitat de la Fundació Mutua de Propietarios que, amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans, analitza com projectem el nostre envelliment.
“Quan pensem en envellir, ens preocupa sobretot poder continuar sent autònoms: moure’ns, entrar i sortir de casa, desenvolupar-nos en el nostre entorn i continuar fent la nostra vida amb normalitat. Per tant, preparar-nos per viure més no consisteix únicament a afegir anys a la vida, sinó a aconseguir que puguem gaudir-ne amb la màxima qualitat possible”, assenyala Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mutua de Propietarios.
El Baròmetre de l’Accessibilitat situa en els 71,5 anys l’edat en què, de mitjana, els catalans consideren que comença la vellesa. Per territoris, aquesta percepció es manté força homogènia: Barcelona situa l’inici de la vellesa en els 71,9 anys; Tarragona, en els 71,4; Girona, en els 71,1, i Lleida, en els 71 anys. Una frontera que canvia significativament en funció de l’edat de qui respon: mentre que els joves d’entre 18 i 24 anys situen el seu inici als 66 anys, les persones més grans de 65 anys el retarden una dècada, fins als 76 anys.
Aquesta percepció resulta especialment significativa en un país amb una esperança de vida de 84 anys: vivim cada vegada més, però la manera com afrontarem aquests últims anys comença a guanyar espai entre les nostres preocupacions.
De fet, els catalans pensen avui més en la seva pròpia vellesa que fa quatre anys. El 17% reconeix que hi pensa amb freqüència, cinc punts més que el 2022. Al mateix temps, el percentatge dels que no hi pensen mai ha baixat del 36% al 33%, mentre que un 50% afirma fer-ho ocasionalment, dos punts menys que fa quatre anys.
Per territoris, Barcelona és on més persones afirmen pensar amb freqüència en la seva vellesa (19%), seguida de Girona (17%), Lleida (16%) i Tarragona (12%). Pel que fa als que no hi pensen mai, el percentatge és més elevat a Lleida (41%), seguida de Tarragona (38%), Girona (35%) i Barcelona (27%). En canvi, pensar-hi ocasionalment és més habitual a Barcelona (55%), seguida de Tarragona (50%), Girona (48%) i Lleida (43%).
Aquesta reflexió sobre el futur és encara més gran entre les persones que ja conviuen amb problemes de mobilitat. El 24% de les persones amb mobilitat reduïda pensa sovint en la vellesa, davant del 15% del conjunt de la població.
Per edats, són precisament les generacions més joves les que semblen contemplar aquesta etapa des d’una distància més gran: el 41% de les persones enquestades d’entre 25 i 34 anys reconeix que mai o gairebé mai pensa en la vellesa, un percentatge que se situa en el 33% entre les persones d’entre 18 i 24 anys.
La mobilitat canvia la manera d’afrontar la vellesa
Pensar poc en l’envelliment no significa, però, que no generi inquietud. Sis de cada deu catalans es mostren poc (44%) o gens preocupats (16%) davant la seva pròpia vellesa, mentre que un 33% reconeix afrontar-la amb preocupació.
Per territoris, Barcelona és on més persones es mostren poc preocupades davant la seva vellesa (48%), seguida de Lleida (43%), Tarragona (41%) i Girona (39%). En canvi, Girona registra el percentatge més elevat de persones que no se senten gens preocupades (21%), davant del 16% de Lleida i Tarragona i el 14% de Barcelona. Pel que fa als que afronten la vellesa amb preocupació, les diferències són mínimes, amb un 34% a Girona i Tarragona i un 33% a Barcelona i Lleida.
Tanmateix, aquesta inquietud augmenta substancialment quan hi ha dificultats de mobilitat: una de cada dues persones amb mobilitat reduïda manifesta una elevada preocupació davant l’arribada de la vellesa. Així mateix, també s’observen diferències importants per gènere: el 40% de les dones mostra preocupació per arribar a aquesta etapa de la vida, davant del 30% dels homes.
Zero Barreres, l’app per mesurar el grau d’accessibilitat de l’edifici
I, entre les persones que ja tenen mobilitat reduïda, apareix també una preocupació vinculada al lloc on viuran, ja que el 28% tem no disposar d’un habitatge adaptat, una qüestió que genera fins i tot més inquietud que la discriminació social (16%).
Amb l’objectiu de conscienciar sobre la necessitat d’eliminar les barreres arquitectòniques a les comunitats de propietaris i entre tota la ciutadania, inclosos també els més joves, la Fundació Mutua de Propietarios està incentivant la descàrrega de l’app “Zero Barreres”, una eina que permet mesurar de manera senzilla el grau d’accessibilitat dels elements comuns d’un edifici —com l’ascensor, les escales o el portal, entre d’altres— i identificar les barreres arquitectòniques a les quals s’ha d’enfrontar una persona amb mobilitat reduïda per accedir al seu immoble.
“El gran repte d’una societat cada vegada més longeva és aconseguir que els nostres habitatges, edificis i ciutats evolucionin també amb nosaltres, perquè l’edat o una dificultat de mobilitat no es converteixin en una barrera per continuar participant plenament en la societat”, conclou Cristina Pallàs.
