La falta d’accessibilitat en edificis públics i privats continua sent avui dia un problema. Persones majors, persones amb discapacitat o mobilitat reduïda continuen tenint problemes per a accedir als seus domicilis o a espais públics.
En l’actualitat, els edificis públics i habitatges es dissenyen i construeixen tenint en compte les necessitats d’aquests col·lectius. No obstant això, és un problema de gran importància en espais ja construïts, i és on entra en joc la idea d’eliminar les barreres arquitectòniques de la millor manera possible.
En aquest article t’expliquem què són les barreres arquitectòniques, els tipus de barreres arquitectòniques i possibles solucions per a suprimir-les, així com la normativa existent que dicta la seva eliminació.
Què són les barreres arquitectòniques en edificis
Les barreres arquitectòniques són aquells obstacles físics que impedeixen que determinades persones i col·lectius puguin arribar, accedir o moure’s en un entorn urbà, un edifici o una part d’ell, generalment l’accés.
Les barreres arquitectòniques són el tipus més comú de barreres d’accessibilitat perquè són presents en el medi físic i són les que més afecten les persones.
És un error pensar que les barreres arquitectòniques només afecten persones majors o amb mobilitat reduïda. La veritat és que algunes de les barreres d’accessibilitat, també impedeixen la lliure mobilitat de persones convalescents per alguna operació o fins i tot a dones embarassades.
En conclusió, les barreres arquitectòniques són obstacles de disseny o de construcció, que impedeixen que determinades persones puguin moure’s, transitar, accedir, visitar o residir en un espai o per un espai concret.
Tipus de barreres arquitectòniques en edificis
Podem trobar barreres arquitectòniques de molts tipus. Un tram d’escales, una vorada o un edifici sense ascensor, poden ser un obstacle insuperable per a una persona major o amb mobilitat reduïda. Aquestes són els tipus de barreres arquitectòniques en edificis:
Barreres de tipus infraestructura
Són les que trobem en espais públics. Són, entre altres, voreres molt estretes que impedeixen el pas d’una o més persones, però també en les quals no cap una cadira de rodes, fanals mal situats, senyals que ocupen les voreres i obstaculitzen el pas, paviments irregulars o en mal estat, etc.
Barreres en edificis
Les barreres arquitectòniques que existeixen en edificis públics o privats són aquelles que impedeixen l’accés a portals, edificis de diverses plantes sense ascensor o que no disposen de rampes, espais molt estrets pels quals no cap una persona amb crosses o en cadira de rodes.
Barreres de transport públic
Mitjans de transport públic com l’autobús sense rampa, dàrsenes d’autobusos i trens en males condicions, accessos al metro sense ascensor en totes les seves parades, etc.
Per a veure la magnitud del problema, hem d’adonar-nos que moltes persones no surten al carrer per tenir mobilitat reduïda i per no tenir l’autonomia necessària per a desplaçar-se.
Com suprimir les barreres arquitectòniques
Les principals barreres arquitectòniques que es troben són en accessos a edificis per falta d’escales, accés a portals i zones comunes. En la majoria dels casos existeix una solució total per a eliminar barreres arquitectòniques, mentre que només en una petita part és totalment impossible.
Aquestes són algunes de les maneres d’eliminar o suprimir les barreres arquitectòniques:
● Rampes d’accés
● Rampes 3D
● Cadires salva escales
● Plataformes salva escales
● Plataformes elevadores verticals
● Cadires grua
● Escales convertibles
Una forma innovadora de suprimir les barreres arquitectòniques són les rampes 3D. Gràcies a la tecnologia 3D poden crear peces en forma de blocs que s’ajusten fàcilment, fent àgil la seva instal·lació. A més, la fabricació de peces 3D permet adaptar-nos a tots els espais, podent fabricar Rampes 3D de moltes mesures diferents per a millorar l’accessibilitat de gairebé qualsevol edifici.
Què diu la llei sobre les barreres arquitectòniques en edificis
Davant aquests problemes, trobem dos tipus de regulacions. La primera, són lleis d’obligat compliment i d’altra banda, les normatives aplicables. Aquestes últimes, són recomanacions de disseny, ús, instal·lació, construcció i manteniment.
Aquestes són algunes d’elles:
● Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre Propietat Horitzontal, modificada recentment, per l’entrada en vigor de les anteriors.
● Codi Tècnic de l’Edificació (*CTE) marc normatiu que estableix les exigències que han de complir els edificis en relació amb els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat establerts en la Llei 38/1999 de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE). Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.
● Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre. Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
● Llei 15/1995, de 30 de maig. Tracta els límits de domini sobre immobles per a eliminar barreres arquitectòniques a les persones amb discapacitat.
● Llei 51/2003, de 2 de desembre. Tracta la igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
● Reial decret 505/2007, de 20 d’abril. S’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.
● Llei 49/2007, de 26 de desembre. S’estableix el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
