L’accessibilitat en els edificis d’habitatges no és només una qüestió tècnica: és un dret bàsic que permet a les persones viure amb autonomia, dignitat i seguretat. Tanmateix, a Espanya continua sent una assignatura pendent.
Accessibilitat significa poder entrar al portal sense graons, obrir una porta que no pesi massa, utilitzar un ascensor sense dificultats o simplement arribar a la bústia a una alçada adequada. Són gestos quotidians que per a moltes persones amb mobilitat reduïda resulten impossibles. I no parlem només d’una limitació física, també emocional. Quan algú no pot sortir de casa seva, perd autonomia, vida social i autoestima.
El parc residencial espanyol reflecteix les mancances de dècades: més de la meitat dels edificis són anteriors a 1980 i es van construir sense tenir en compte criteris d’accessibilitat. Fins i tot entre els construïts després de 2011, amb prou feines un 2% són plenament accessibles. Escales, rampes mal dissenyades, ascensors petits i portes estretes o pesades continuen sent les barreres arquitectòniques més comunes. El 2019, segons un estudi de la Fundació Mutua de Propietarios, un 74% de les persones amb mobilitat reduïda depenia d’algú per sortir al carrer i un 20% es va veure obligat a canviar de domicili.
Els estudis més recents de la Fundació confirmen que la situació amb prou feines ha millorat. A La Veu de l’Accessibilitat (2024) es constata que només un 0,6% dels edificis compleixen amb els criteris d’accessibilitat universal, la qual cosa obliga a més d’un milió de persones amb mobilitat reduïda a dependre de tercers per sortir de casa i condemna unes 100.000 a no poder fer-ho mai. A més, el 55% de la població reconeix no estar sensibilitzada amb aquesta realitat i un 81% percep que els mitjans de comunicació i les xarxes socials amb prou feines es fan ressò del problema.
L’estudi Sumant Veus (2025) aporta la perspectiva directa de les persones afectades: set de cada deu es troben diàriament amb barreres, un 79% ha hagut de renunciar a plans socials, i els àmbits més afectats són la vida social (60%) i l’oci (58%). Les emocions predominants davant entorns no accessibles són la frustració (32%) i la impotència (27%). El suport recau principalment en la família (69%) i un 9% no té cap xarxa de suport, la qual cosa reforça la necessitat de més habitatges accessibles.
Malgrat tot, l’accessibilitat s’ha d’entendre com una inversió, no com una despesa. Fer accessible un edifici millora la convivència i redueix costos a llarg termini. En l’estudi dut a terme per la Fundació el 2023, s’estimava que convertir un edifici d’habitatges en accessible té un cost mitjà de 1.361 euros per llar, tot i que set de cada deu espanyols reconeixen que un edifici accessible revalora considerablement l’immoble.
Segons les dades obtingudes, la manca d’accessibilitat limita la qualitat de vida i l’autonomia de milers de ciutadans, i revertir-la exigeix no només obres que eliminin barreres físiques, sinó també un canvi cultural que incrementi la sensibilització i la consciència social.
Conscients d’aquesta realitat, la Fundació Mutua de Propietarios ofereix ajuts económics per a obres d’accessibilitat. El Programa d’Ajuts Sense Barreres combina subvencions directes i finançament al 0% per a comunitats de propietaris de tot el territori espanyol. Aquests ajuts han permès que centenars de persones amb mobilitat reduïda recuperin la seva independència i millorin considerablement la seva qualitat de vida. A més d’aquest suport, la Fundació aposta per millorar l’accessibilitat a través de la innovació tecnològica amb l’aplicació Zero Barreras, una eina gratuïta per a mòbils que avalua l’accessibilitat d’un edifici i genera un índex d’accessibilitat útil per utilitzar en informes, projectes o taxacions.
El futur ens planteja grans reptes, un d’ells és que Espanya serà en poques dècades un dels països més envellits d’Europa i un terç de la població superarà els 65 anys. En aquest context, l’accessibilitat deixa de ser un luxe per convertir-se en una necessitat. Adaptar els habitatges i els entorns residencials és una prioritat estratègica per garantir l’autonomia i generar noves oportunitats d’innovació i adaptació en el nostre parc d’habitatges.
Fundació Mutua de Propietarios
Cristina Pallàs, Directora
