El concepte d’accessibilitat ha anat evolucionant al llarg del temps. La complexitat del seu concepte ha fet que calgui incloure no només els entorns, sinó també edificacions, béns o serveis. Es defineix per la RAE com a “qualitat de ser de fàcil accés”. També s’entén com la relació amb les tres formes d’activitat humana: mobilitat, comunicació i comprensió, és a dir, des de moure’s per l’entorn, a comunicar-se amb ell i les altres persones, i ser totalment compresos i entesos.
Abans, el concepte d’accessibilitat feia referència a entorns físics, és a dir, a l’eliminació de barreres d’arquitectòniques que dificulten l’accés a un lloc determinat. En l’actualitat, el terme de l’accessibilitat arriba fins a sectors com el dels videojocs e internet. Es tracta de garantir que totes les persones, tinguin les mateixes oportunitats. Per aquestes raons, fa alguns anys, va sorgir el concepte d’accessibilitat universal, per annexionar totes i cadascuna de les formes en què és possible entendre l’accessibilitat. Anem a veure què s’entén per accessibilitat universal i qui la regula.
Què significa accessibilitat universal?
Accessibilitat universal és la característica que han de complir els entorns i altres contextos, que garanteixi a totes les persones el seu accés, utilització, comprensió i gaudi de manera normalitzada, eficient, còmoda i segura. Accessibilitat és un concepte contraposat a barreres. L’accessibilitat universal assegura que qualsevol entorn sigui accessible a tots els individus, independentment de si pateixen una discapacitat motriu i que puguin continuar utilitzant-los de forma autònoma, segura, eficient i sense problemes d’accessibilitat.
És tan important en l’àmbit en què ens trobem, que l‘incompliment del principi d’accessibilitat i l’obligatorietat de realitzar els canvis necessaris perquè així sigui, són considerats per la llei com a supòsits de violació del dret d’igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat.
Qui són els usuaris de l’accessibilitat universal?
En aquest context, les persones amb diversitat funcional o mobilitat reduïda posseeixen una sèrie de limitacions per a l’accés a certs estàndards de la societat. Aquests estàndards es converteixen en barreres que impedeixen que aquelles persones puguin fer una vida el més normal possible.
Tanmateix, l’accessibilitat afavoreix d’una o altra forma tota la població, però com és evident, hi ha grups de persones que es veuran més afavorits que d’altres.
Les mesures per garantir l’accessibilitat universal tenen per objectiu aconseguir que totes les persones que es mouen en societat i interactuen entre elles i amb el medi, tinguin les mateixes oportunitats de fer-ho.
Accessibilitat universal i usabilitat
Accessibilitat universal i usabilitat són dos conceptes que estan estretament relacionats. Qualificar que un element és accessible, implica que és funcional, que les persones poden utilitzar aquest producte de forma simple i còmoda, que és pràctic del seu ús i que aquest posseeix la qualitat suficient per satisfer les necessitats de qualsevol persona. La usabilitat és una condició necessària per a l’accessibilitat i han d’ anar de la mà.
Qui regula l’accessibilitat universal?
La regulació sobre accessibilitat es conté en el Real Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, i en les normes que la desenvolupen, on es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat en cadascun dels seus àmbits d’intervenció: telecomunicacions i societat de la informació, espais públics urbanitzats, infraestructures i edificació, transports, béns i serveis a disposició del públic i relacions amb les administracions públiques.
Per tant, l’accessibilitat té per objectiu trobar la manera de que totes les persones, independentment de les seves capacitats, puguin gaudir del medi que ens envolta, de la manera més senzilla i còmoda possible, sense cap mena d’impediment. Accessibilitat ha de ser sempre un sinònim de qualitat i seguretat.
Accessibilitat universal en edificis i habitatges
No podem parlar d’accessibilitat universal sense nombrar els edificis i les edificacions. Els edificis d’habitatges representen un dels focus més importants quan parlem d’accessibilitat. I és que garantir l’accessibilitat de qualsevol propietari, així pateixi discapacitat o mobilitat reduïda, és molt important per a la qualitat de vida d’aquestes persones i la seva independència cap a activitats quotidianes.
Qualsevol persona amb mobilitat reduïda o discapacitat, té la possibilitat i el dret de demanar a la comunitat de propietaris de l’edifici on resideixi, la realització de les obres pertinents que garanteixin l’ús i gaudi de totes les zones comunes, i millorin l’accessibilitat de l’edifici.
Des del nostre Programa d’Ajuts Sense Barreres, a Fundació Mútua de Propietarios oferim ajudes econòmiques i/o finançament per a la realització d’obres que millorin l’accessibilitat de l’edifici a les comunitats de propietaris. Et convidem a conèixer-les.
Com s’aconsegueix l’accessibilitat universal?
En la mesura que l’accessibilitat universal involucra diferents àrees de la vida de les persones, implementar les mesures necessàries per garantir espais i dinàmiques universalment accessibles és una tasca que correspon a tota la societat. Per dur a terme les modificacions pertinents és imprescindible comptar amb professionals de diferents àmbits com arquitectes, enginyers, dissenyadors, legisladors, personal sanitari, educadors…Per suposat, també és important la conscienciació social i la participació ciutadana activa per fer que les activitats quotidianes siguin les més inclusives possibles. A més a més de realitzar inspeccions periòdiques amb usuaris que vagin a emprar les modificacions per tenir en compte les seves necessitats, preferències i comentaris.
Quines mesures es poden incloure?
1. Disseny universal
El disseny universal és un principi fonamental de l’accessibilitat universal. Es tracta de crear entorns, espais i serveis que puguin ser utilitzats per totes les persones, sense necessitat d’adaptació o disseny especialitzat. Es tracta de dissenyar des del principi pensant que els espais i habitatges siguin utilitzables per qualsevol persona independentment del seu nivell de mobilitat.
2. Tecnologia adaptada
La tecnologia juga un paper crucial en la millora de l’accessibilitat, ja que no tota l’accessibilitat té a veure amb el moviment. Des de lectors de pantalla per a persones amb discapacitat visual fins a sistemes de control per veu per a aquells amb mobilitat reduïda, avui la tecnologia ens permet superar barreres que abans semblaven infranquejables.
3. Programes d’educació i conscienciació social
Un aspecte fonamental per aconseguir una societat veritablement inclusiva i accessible és l‘educació i conscienciació de la població. Això implica fomentar l’empatia i l’entesa de les necessitats d’accessibilitat de diferents grups de persones i educar les persones des de la infància a fer que ningú se senti exclòs.
Beneficis de l’accessibilitat universal
La implementació de l’accessibilitat universal comporta nombrosos beneficis per a tota la societat en el seu conjunt. En primer lloc, assoleix una comunitat d’individus més cohesionada i permet que totes les persones participin de les activitats de manera plena amb independència de les seves necessitats particulars de moviment o adaptació d’espais. En fomentar la independència de les persones, contribueix a millorar tant la qualitat de vida com l’esperança de vida de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda, així com la seva autoestima i integració social. Per exemple, pot permetre una inserció laboral més satisfactòria o a la realització d’activitats lúdiques, socials, esportives…
Reptes per l’accessibilitat universal: un futur en el qual cal continuar treballant
Tot i que dia a dia s’aconsegueix augmentar el nivell d’accessibilitat universal i malgrat els nombrosos avenços en aquesta matèria, continuen existint una sèrie de reptes i desafiaments en el camí d’aconseguir una accessibilitat plena. Des de problemes econòmics i de pressupost fins a la bretxa digital de la gent gran, l’accessibilitat universal suposa una sèrie de desafiaments que necessiten d’innovació i compromís constant. La implementació d’aquestes mesures no només beneficia les persones amb discapacitat, sinó que millora la qualitat de vida de tota la població.
Per això, és important no perdre de vista aquest objectiu i continuar treballant per acostar-nos a un futur millor com a societat, més inclusiu i integrador.
