Un 77% dels majors de 65 anys amb mobilitat reduïda ensopega diàriament amb barreres arquitectòniques. Una situació que dificulta la seva mobilitat física i afecta directament a la vida social (68%), l’oci (52%) i les activitats domèstiques (44%).
Així ho recull l’informe “Sumant Veus” elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios amb la col·laboració de COCEMFE que analitza diferents aspectes relacionats amb l’entorn i la vida quotidiana dels més de 1,6 milions d’espanyols majors de 65 anys amb discapacitat física i orgànica*.
D’acord amb l’estudi, un 78% dels majors de 65 anys amb problemes de mobilitat reduïda s’ha sentit obligat a renunciar a plans amb les seves amistats a causa de l’existència de barreres arquitectòniques al seu entorn. Una situació que també ha sofert un 77% d’aquest col·lectiu en l’àmbit de la família, i un 51% en l’entorn veïnal.
“En una societat envellida amb una esperança de vida creixent, l’accessibilitat continua sent una assignatura pendent al nostre país que condiciona de manera important la vida quotidiana de la gent gran”, afirma Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mutua de Propietarios.
I és que, els majors de 65 anys consideren que el seu nivell mitjà d’autonomia és de 4,92 sobre 10, un suspens que posa sobre la taula la necessitat d’avançar en l’eliminació de les barreres arquitectòniques. En aquest sentit, l’informe recull que només un de cada quatre habitatges (27%) en els quals resideixen persones grans amb mobilitat reduïda estan totalment adaptats a les seves necessitats, la qual cosa suposa una important barrera per a la seva autonomia personal.
És precisament en les tasques domèstiques quotidianes – neteja, bugada…- on es detecten les principals dificultats que deriven en una major dependència. L’informe “Sumant Veus” assenyala que un 47% de les persones grans amb mobilitat reduïda declara no poder realitzar-les per si mateix i un 27% les fa amb molta dificultat. Així mateix, un 35% afirma que a causa d’aquestes barreres al seu habitatge no pot cuinar per si mateix i un 20% assegura que no pot dur a terme accions d’autocura -higiene, medicació…-.
“Les persones grans amb discapacitat física i orgànica viuen situacions de discriminació múltiple, derivades no solament de l’edat i la discapacitat, sinó també d’un entorn físic, social i econòmic que no respon a les seves necessitats”, assegura el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, destacant que “les barreres físiques i la falta de suports adequats limiten la seva autonomia i la seva qualitat de vida”.
Dependència familiar
Davant aquesta situació, l’informe “Sumant Veus” revela una notable dependència de l’entorn social més pròxim i un accés limitat als serveis d’atenció professional o institucional. En concret, la principal font de suport de la gent gran és un familiar o amic amb qui conviu (75%), el 34% recorre a personal extern remunerat i un 11% compta amb suport de familiars que no viuen a la mateixa llar. Finalment, un 5% no disposa de cap mena d’ajuda per a afrontar les seves activitats quotidianes i un 4% recorre als Serveis Socials.
Per a Queiruga, “aquest estudi evidencia que impulsar l’accessibilitat universal i els suports professionals i comunitaris ha de ser una prioritat inajornable en l’agenda social i política perquè les persones grans puguin viure amb la major independència i dignitat possible”.
“El paper de la família i els amics és fonamental perquè les persones grans amb mobilitat reduïda mantinguin la seva autonomia i la seva participació en la societat, però aquest esforç no pot recaure únicament en l’entorn més pròxim. És necessari un compromís col·lectiu per a transformar habitatges, edificis i ciutats en espais accessibles, segurs i lliures de barreres arquitectòniques que garanteixin la plena inclusió de les persones grans i millorin el seu benestar i qualitat de vida”, conclou Cristina Pallàs.
