La manca d’accessibilitat a edificis públics i privats continua sent avui dia un problema. Persones grans, persones amb discapacitat o mobilitat reduïda continuen tenint problemes per accedir als seus domicilis o espais públics.
Actualment, els edificis públics i habitatges es dissenyen i es construeixen tenint en compte les necessitats d’aquests col·lectius. Tot i això, és un problema de gran importància en espais ja construïts, i és on entra en joc la idea d’eliminar les barreres arquitectòniques de la millor manera possible.
En aquest article us expliquem què són les barreres arquitectòniques, els tipus de barreres arquitectòniques i possibles solucions per suprimir-les, així com la normativa existent que dicta la seva eliminació.
Què són les barreres arquitectòniques en edificis
Les barreres arquitectòniques són aquells obstacles físics que impedeixen que determinades persones i col·lectius puguin arribar, accedir o moure’s en un entorn urbà, un edifici o una part, generalment l’accés.
Les barreres arquitectòniques són el tipus més comú de barreres d’accessibilitat perquè són presents al medi físic i són les que més afecten les persones.
És un error pensar que les barreres arquitectòniques només afecten persones grans o amb mobilitat reduïda. La veritat és que algunes de les barreres d’accessibilitat també impedeixen la lliure mobilitat de persones convalescents per alguna operació o fins i tot a dones embarassades.
En conclusió, les barreres arquitectòniques són obstacles de disseny o de construcció, que impedeixen que determinades persones es puguin moure, transitar, accedir, visitar o residir en un espai o per un espai concret.
Tipus de barreres arquitectòniques en edificis
Podem trobar barreres arquitectòniques de molts tipus. Un tram d’escales, una vorera o un edifici sense ascensor poden ser un obstacle insuperable per a una persona gran o amb mobilitat reduïda. Aquests són els tipus de barreres arquitectòniques en edificis:
Barreres de tipus infraestructura
Són les que trobem en espais públics. Són, entre d’altres, voreres molt estretes que impedeixen el pas d’una o més persones, però també on no hi cap una cadira de rodes, fanals mal situats, senyals que ocupen les voreres i obstaculitzen el pas, paviments irregulars o en mal estat, etc.
Barreres en edificis
Les barreres arquitectòniques que hi ha en edificis públics o privats són aquelles que impedeixen l’accés a portals, edificis de diverses plantes sense ascensor o que no disposen de rampes, espais molt estrets pels quals no hi cap una persona amb crosses, caminador o amb cadira de rodes.
Barreres de transport públic
Mitjans de transport públic com l’autobús sense rampa, dàrsenes d’autobusos i trens en males condicions, accessos a metro sense ascensor a totes les parades, entre moltes altres.
Per veure la magnitud del problema, ens hem d’adonar que moltes persones no surten al carrer per tenir mobilitat reduïda i per no tenir l’autonomia necessària per desplaçar-se.
Com suprimir les barreres arquitectòniques
Les principals barreres arquitectòniques que es troben són a accessos a edificis per falta d’escales, accés a portals, zones comunes. En la majoria dels casos hi ha una solució total per eliminar barreres arquitectòniques, mentre que només en una petita part és totalment impossible.
Aquestes són algunes de les maneres d’eliminar o suprimir les barreres arquitectòniques:
- Ascensors
- Rampes d’accés
- Cadires puja escales
- Plataformes salva escales
- Plataformes elevadores verticals
- Cadires grua
- Escales convertibles
Una forma innovadora de suprimir les barreres arquitectòniques a edificis d’habitatges són les rampes 3D. Gràcies a la tecnologia 3D poden crear peces en forma de blocs que s’ajusten fàcilment, fent àgil la seva instal·lació. A més, la fabricació de peces 3D permet adaptar-nos a tots els espais, podent fabricar Rampes 3D de moltes mides diferents per millorar l’accessibilitat de gairebé qualsevol edifici.
Què diu la llei a Espanya sobre les barreres arquitectòniques a edificis?
Davant d’aquests problemes, trobem dos tipus de regulacions: lleis de compliment obligat i normatives aplicables, que suposen recomanacions de disseny, ús, instal·lació, construcció i manteniment.
A continuació, resumim algunes de les lleis i normatives més importants relacionades amb l’accessibilitat i l’eliminació de barreres en edificis:
- Al febrer del 2025 a Espanya s’aprova l’avantprojecte de reforma de les lleis de dependència i discapacitat. Aquest estableix noves normes per garantir l’accessibilitat en habitatges i edificis per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. La reforma també modifica la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i la Llei de Propietat Horitzontal, obligant a les comunitats de propietaris a realitzar obres d’accessibilitat en zones comunes i atendre les sol·licituds de residents amb discapacitat o majors de 70 anys, sempre que el cost anual per a la comunitat, una vegada descomptades les possibles ajudes i/o subvencions, no superi dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.
- Reial Decret Legislatiu 1/2013, del 29 de novembre. Text Refundit de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva inclusió social.
- Llei 49/2007, de 26 de desembre. S’estableix el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Integrat en el Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.
- Reial Decret 505/2007, del 20 d’abril. S’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.
- Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per Espanya el 2007, reforça el principi d’accessibilitat universal com a dret fonamental. Pel que fa a les barreres arquitectòniques, la Convenció exigeix que els Estats part eliminin obstacles en edificis i entorns per garantir accessibilitat i participació plena en igualtat de condicions.
- El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) és el marc normatiu que estableix les exigències que han de complir els edificis en relació amb els requisits bàsics de seguretat, habitabilitat i accessibilitat establerts a la Llei 38/1999 de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació (LOE). Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.
- La Llei 51/2003, de 2 de desembre. Tracta la igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Integrada en Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.
- La Llei 15/1995, de 30 de maig. Tracta els límits de domini sobre immobles per eliminar barreres arquitectòniques a les persones amb discapacitat.
- Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, modificada recentment, per l’entrada en vigor de les anteriors.
