La reforma de la Llei de dependència, que entrarà en vigor demà, ha introduït un canvi històric en reconèixer l’accessibilitat no només com un principi o una guia de bones pràctiques, sinó com un dret fonamental que es pot reclamar legalment. Una fita que pretén donar resposta a la situació dels més de 2,4 milions d’espanyols amb mobilitat reduïda, que s’enfronten a un parc residencial envellit en què només el 3 % dels 9,8 milions d’edificis —uns 292.000— ofereix un itinerari completament accessible des del carrer fins a la porta de l’habitatge, segons dades de la Fundació Mutua de Propietaris.
«El reconeixement per llei de la importància de l’accessibilitat per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda representa una fita per a la inclusió d’aquest col·lectiu i, alhora, posa de manifest l’important repte que té la societat a l’hora d’adequar el parc immobiliari», assenyala Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mutua de Propietarios.
La nova normativa, publicada al BOE el passat 3 d’octubre, incorpora modificacions a la Llei de Propietat Horitzontal destinades a reforçar el deure de les comunitats de propietaris d’executar les obres necessàries per garantir les condicions d’accessibilitat universal i facilitar-ne l’execució. Tanmateix, el I Baròmetre de l’Accessibilitat elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios a principis d’any posava de manifest que el 61% de les comunitats no tenia previst fer obres d’accessibilitat durant l’any següent.
Una situació que, segons l’informe «Mobilitat reduïda i accessibilitat a l’edifici» de la Fundació Mutua de Propietarios, fa que més de 100.000 espanyols no puguin sortir mai de casa seva i que 1,8 milions necessitin l’ajuda de terceres persones per fer-ho.
Com afecta la Llei de dependència i discapacitat a l’accessibilitat
Un dels aspectes més rellevants de la reforma és que modifica la Llei de Propietat Horitzontal per facilitar les obres d’accessibilitat als edificis residencials. A continuació, els experts d’onLygal, companyia especialitzada en solucions legals que pertany al Grup Mutua de Propietaris, n’expliquen les principals novetats, amb l’objectiu que les comunitats de propietaris impulsin l’autonomia personal i la vida independent. D’aquesta manera, es pretén que les persones amb discapacitat o dependència puguin decidir on i com viure, amb els suports necessaris i afavorint la seva permanència en l’entorn comunitari.
A més, assenyalen l’excepció de Catalunya, on les comunitats de propietaris es regeixen pel règim establert al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya i disposen del seu propi Codi d’accessibilitat per a la gestió, el finançament i l’execució d’aquest tipus d’obres. No obstant, la reforma pot afavorir futures polítiques de finançament, una interpretació més garantista dels drets i el desenvolupament de nous suports per romandre a la pròpia llar, i aportar arguments per reclamar més recursos destinats a eliminar les barreres arquitectòniques. En definitiva, constitueix una oportunitat per exigir que un dret ja àmpliament reconegut a Catalunya disposi dels recursos i mecanismes necessaris per fer-se efectiu.
- Quan és obligatori instal·lar una rampa o un ascensor? La legislació ja preveia l’obligació de fer determinades obres d’accessibilitat a les comunitats de propietaris quan fossin necessàries per a persones amb discapacitat o majors de 70 anys. La nova Llei de dependència i discapacitat reforça aquest dret i facilita l’eliminació de barreres arquitectòniques. Per fer-ho, estableix que les comunitats hauran de sol·licitar els ajuts públics disponibles quan les persones interessades aportin informació sobre les subvencions i es compleixin els requisits per accedir-hi. A més, redueix del 75% al 70 % el percentatge d’ajuts concedits que permet exigir l’execució de les obres sense aplicar els límits econòmics habituals i reconeix expressament la possibilitat d’acudir als tribunals si la comunitat incompleix la seva obligació.
- Com es financen aquestes obres? Cal destacar, en primer lloc, que aquesta reforma equipara determinats graus de dependència a un determinat grau de discapacitat, fet que facilita l’acreditació per sol·licitar adaptacions a la llar i als elements comuns.
Mitjançant la creació d’un Programa estatal de promoció de l’accessibilitat universal, que preveu línies de finançament i subvencions per adaptar edificis existents eliminant barreres físiques i cognitives, la reforma obliga les administracions competents a habilitar partides pressupostàries per subvencionar, totalment o parcialment, actuacions destinades a millorar l’accessibilitat als edificis residencials.
A més, introdueix novetats per facilitar l’accés a aquests ajuts públics. Quan la persona que sol·liciti les obres informi la comunitat de l’existència de convocatòries d’ajuts i subvencions disponibles en matèria d’habitatge i agenda urbana a les quals es pugui acollir, la comunitat estarà obligada a sol·licitar-los. A més, quan els ajuts i les subvencions efectivament concedits arribin al 70 % de l’import de les obres sol·licitades, la seva execució serà obligatòria en els termes previstos per la nova regulació.
Una altra de les principals novetats és que, quan una comunitat de propietaris sol·liciti finançament bancari per fer obres d’accessibilitat, el cost es podrà distribuir durant tants anys com permetin les opcions de finançament disponibles. Aquest repartiment de l’import en diversos exercicis permet que el desemborsament anual dels propietaris no superi el límit de les 12 mensualitats ordinàries de despeses comunes, cosa que facilita l’obligatorietat de les obres i n’afavoreix l’execució. Addicionalment, si el cost de les obres supera aquest límit, continuaran tenint caràcter obligatori sempre que la persona o persones que n’hagin sol·licitat la realització assumeixin l’import que l’excedeixi.
- Què passa si la comunitat es nega a fer les obres? La normativa manté el principi que les obres d’accessibilitat obligatòries no requereixen l’aprovació prèvia de la junta de propietaris, però amplia els supòsits en què es poden executar sense necessitat de votació. Així, a més de facilitar-ne l’obligatorietat mitjançant el finançament bancari i els ajuts públics, estableix que, si la comunitat no duu a terme les actuacions malgrat complir-se els requisits legals, la persona interessada podrà acudir als tribunals per exigir-ne l’execució. A més, preveu destinar els imports recaptats per determinades infraccions i sancions a actuacions que contribueixin a eliminar barreres.
En aquest sentit, la nova Llei de dependència i discapacitat estableix que les persones amb mobilitat reduïda també podran reclamar legalment l’adaptació d’un edifici o servei públic als requisits d’accessibilitat, per posar remei a la baixa valoració que reben elements públics com les voreres, que amb prou feines superen l’aprovat (5,61); els parcs o places (6,41), els passos de vianants (6,52), els edificis (6,67) i el transport (6,74).
«Aquesta reforma reforça, amb una base jurídica sòlida, els drets de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, però també és important que els propietaris coneguin quines obligacions tenen les seves comunitats i sota quins requisits han d’emprendre les obres d’accessibilitat. La manca d’acord entre veïns ja no pot ser, en tots els casos, un impediment per garantir aquests drets», explica Natàlia Mañas, advocada d’onLygal.
