Vivim més anys. Estan preparats els nostres edificis per acompanyar-nos?
L’accessibilitat, la convivència i noves formes d’habitar marcaran el futur dels nostres habitatges. Adaptar els edificis a una població cada vegada més longeva és un dels grans reptes dels pròxims anys, però també una oportunitat per crear comunitats més inclusives i preparades per al futur.
El gran repte: els edificis que ja tenim
He vist moltes persones grans deixar casa seva. En moltes ocasions per trobar-se en situació de dependència, però en d’altres, i no pas poques, va ser per una escalinata al portal, per la manca d’ascensor o per una banyera on ja no podien entrar.
Després de molts anys treballant en l’atenció a les persones grans, he arribat a una conclusió incòmoda: de vegades el que ens expulsa de casa no és l’edat, sinó l’edifici.
Parlar d’envelliment i habitatge sembla obvi. Tots sabem que vivim més anys i que la majoria volem passar-los a casa nostra. Precisament per això val la pena mirar la qüestió des de dos angles: un gran repte que tenim pendent i una oportunitat que tot just comencem a explorar.
Pel que fa a la construcció nova, la normativa, en línies generals, ha fet la seva feina, i els edificis que s’aixequen avui neixen accessibles. El problema és al parc existent, que és on viu la majoria de la gent. Pràcticament no hi ha cap edifici anterior als anys vuitanta del segle passat que no tingui alguna cosa per corregir.
Què fa que un edifici sigui amable amb qui envelleix? Menys del que sembla, i es pot resumir en quatre conceptes: accessibilitat, visibilitat, facilitat d’ús i espai de relació.
L’accessibilitat significa arribar del carrer a la porta de casa sense ni un sol graó. La visibilitat passa per disposar de bona llum i contrastos que permetin veure on es trepitja. La facilitat d’ús implica que els porters automàtics, els panys, les bústies i els interruptors es puguin utilitzar sense dificultats. I els espais de relació són aquells llocs on els veïns poden trobar-se i compartir temps.
Hi ha una cosa que vull subratllar: res de tot això és cosa únicament de gent gran. La mobilitat reduïda pot aparèixer en qualsevol moment de la vida. Un edifici que funciona per a una persona de 85 anys funciona millor per a tothom.
Les comunitats poden començar per mesures senzilles: il·luminació amb detectors de presència, bandes de contrast als graons, passamans o bancs als espais comuns. I planificar, sense pressa però sense pausa, actuacions més complexes com ara rampes o ascensors accessibles.
Una oportunitat per viure d’una altra manera
Adaptar l’edifici resol com ens movem. Queda per resoldre amb qui vivim.
La soledat no desitjada és probablement un dels grans desafiaments de l’envelliment a la nostra societat. Per això, en diversos països europeus s’han desenvolupat iniciatives de cohabitatge i convivència intergeneracional que busquen combinar habitatges privats amb espais i experiències compartides.
Els exemples ja no són experimentals. Països com Dinamarca, Suècia, els Països Baixos o Alemanya fa anys que impulsen models que faciliten la convivència entre generacions i enforteixen les relacions veïnals.
A Espanya també trobem projectes que mostren que una altra manera de viure és possible, on joves i gent gran comparteixen espais, suport mutu i experiències enriquidores per a totes dues parts.
Mirant al futur
Una comunitat de propietaris convencional no es convertirà en un projecte de cohabitatge, però sí que pot incorporar alguns dels seus aprenentatges. Recuperar espais comuns, obrir zones compartides o afavorir la interacció entre veïns són petits passos que generen grans canvis.
Repte i oportunitat són inseparables. De poc serveix tenir companyia si no pots baixar l’escala, i de poc serveix un ascensor si ningú no truca a la teva porta.
El desafiament dels pròxims anys és doble: eliminar les barreres dels edificis que ja tenim i imaginar formes de viure en què envellir no sigui sinònim de quedar-se sol.
Si tot va bé, ens farem grans. La pregunta és si els nostres edificis, i les nostres comunitats, estaran preparats per acompanyar-nos.
Domènec Crosas
Consejero independiente y asesor senior
Membre del Consell Assessor de la Fundació Mutua de Propietarios
